Vés al contingut

476 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre476 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià476 aC (cdlxxvi aC)
Islàmic1131 aH – 1130 aH
Xinès2221 – 2222
Hebreu3285 – 3286
Calendaris hindús-420 – -419 (Vikram Samvat)
2626 – 2627 (Kali Yuga)
Persa1097 BP – 1096 BP
Armeni-
Rúnic-225
Ab urbe condita278
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
500 aC 490 aC 480 aC - 470 aC - 460 aC 450 aC 440 aC
Anys
479 aC 478 aC 477 aC - 476 aC - 475 aC 474 aC 473 aC

El 476 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Rútil i Estructe, o de vegades, any 278 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 476 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Grècia

[modifica]

Tràcia

[modifica]
  • Boges, governador persa d'Eíon, a Tràcia, va veure la seva ciutat assetjada pels atenesos. Cimó, que dirigia l'exèrcit, li va proposar la rendició. Boges, quan va veure que no podia seguir defensant la ciutat i negant-se a lliurar-la va matar la seva família, va calar foc als tresors i al seu palau i va morir.[3][4]

República Romana

[modifica]

Temàtiques

[modifica]

Esports

[modifica]

Naixements

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. 2,0 2,1 Plutarc. Vides paral·leles: Cimó, XIV, 8, 11
  3. Heròdot. Històries, VII, 113
  4. Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 98
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 51-52
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita II,52
  7. Píndar. Olímpiques, X i XI
  8. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, X, 76
  9. Klaproth, M. J. (et al.). Nipon O Dai Itsi Ran ou Annales des Empereurs du Japon. Londres; París: Printed for the Oriental Translation Fund of Great Britain and Ireland, sold by Parbury, Allen and Co., 1834, p. 4.